Carlemany no va conquerir Girona : les llegendes sobre l'arribada de Carlemany van servir per prestigiar els monestirs / Enric Bassegoda Pineda, text
Bassegoda i Pineda, Enric


En: Revista de Girona. Girona. Any 56, núm. 261 (juliol-agost 2010), p. 38-41 : il. (Història) 

Revisió dels primers diplomes de Carlemany per als comtats catalans / Gaspar Feliu i Montfort
Feliu i Montfort, Gaspar


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 53, núm. 2 (2023) , p. 637-656 (Estudios Misceláneos) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

En la seva publicació Els Diplomes carolingis a Catalunya, Ramon d'Abadal publicà la refecció de dos documents de Carlemany perduts, un per als hispana i l'altre per als barcelonins. Aquest article revisa les fonts utilitzades i els paràgrafs escollits per Abadal, examina la seva coherència amb les fonts conegudes i proposa una nova refecció, en part diferent.

Entre la servidumbre y la adopción : a propósito de nutritus, -a y nutricatus, -a en la documentación latina de la Cataluña altomedieval / María Antonia Fornés Pallicer
Fornés Pallicer, María Antonia


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 53, núm. 2 (2023) , p. 657-683 (Estudios Misceláneos) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Títols i resums en castellà i anglès.

L'Expressió material del poder durant la conquesta comtal : esglésies, castells i torres a la Catalunya Central (segles X-XI) / [Ressenya de:] Maria Soler i Sala
Soler i Sala, Maria


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 53, núm. 1 (2023) , p. 395-396 (Reseñas) 
Ressenya de:
. L'Expressió material del poder durant la conquesta comtal : esglésies, castells i torres a la Catalunya Central (segles X-XI) / Jordi Giberti Rebull. Pobla de Claramunt : Ajuntament, 2018

Radulf comte de... / Tura Clarà Vallès
Clarà i Vallès, Tura


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 97-126 : il. (Articles i treballs) 
Notes a peu de pàgina.

La historiografia tradicional vol que el comte Radulf governi el comtat de Besalú i per això fa que Guifré I el Pilós sigui el comte de Girona. Els documents, però, escriuen un altre relat, ja que, ens consta que Dela, el germà de Sunyer II d'Empúries, actuava com a comte de Girona un any abans del repartiment secret del honors del deposat Bernat de Gòtia. No tenim cap notícia que relacioni el comte Guifré amb el comtat de Girona, per això els historiadors s'han vist en la necessitat de buscar excuses per explicar la nul·la implicació del comte en els fets que succeïren en dit comtat. Seguint el principi d'Occam "les entitats no s'han de multiplicar més enllà de la necessitat" o la versió més moderna, "les teories haurien de ser tan simples com sigui possible", he refet el relat traient de l'equació Guifré I el Pilós.

Sant Climent de la Torre de Foix (o de Vallcebre) / Ramon i Jaume Corominas i Camp
Corominas i Camp, Ramon


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 70-71 : il. (Artícles) 

Aquesta església la trobem documentada per primera vegada l'any 983 en l'acta de consagració de l'església monacal de Sant Llorenç prop Bagà, formant part de la gran dotació que aquest important monestir tenia aleshores. Aquesta donació la feren els comtes de Cerdanya amb la presència dels seus fills, entre els quals hi figura l'Oliva, el que alguns anys després esdevindria comte del Berguedà i també del Ripollès. L'any 894, quan es consagra l'església de Sant Miquel, depenent també del monestir, l'abat Sunifred cedí aquesta església de Sant Climent a aquest nou temple.

El Llopsanç de Subirats als orígens del castell termenat de la Guàrdia de Banyeres el 1032 / David Santander
Santander, Davis


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 38 (2022) , p. 36-56 : il. (Col·laboracions) 
Notes a peu de pàgina.

Dades històriques sobre la família Llopsanç de Subirats i els orígens del castell, a l'entorn dels segles X i XI.

Els Fills de Guillem. Fidelitats, patrimoni i molins a Martorelles fa mil anys / Jaume Vilaginés Segura
Vilaginés i Segura, Jaume


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 39 (gener 2024), p. 9-37 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Una família de Martorelles (Vallès Oriental), formada per Guillem, la seva esposa Beliarda i els seus fills (entre ells cal destacar Miró i Vives) ens serveix per conèixer una època decisiva en la configuració de la societat catalana del segle XI. Guillem i la seva família van ser els senyors de l'església de Sant Martí, situada a Can Sunyer (Martorelles). L'església era el nucli familiar del seu ric patrimoni, que es va anar estenent per Martorelles i les localitats veïnes de Mollet del Vallès, Montmeló i Montornès. Els fills de Guillem eren cohereus; és a dir, eren copropietaris i gestionaven el patrimoni familiar de manera conjunta, tal com era habitual en les primeres dècades del segle XI. Guillem va ser un home de la seu de Barcelona. Els seus fills també van associar-se amb potentats locals (Bernat) o van assolir càrrecs destacats de la catedral (Vives va ser-ne prepòsit). La posició en la societat de la família de Guillem ens ajuda a entendre la procedència i el paper d'un grup social molt actiu i important del moment històric del qual parlem, el dels milites (cavallers), i la funció que van tenir els propietaris benestants en l'explotació de la riquesa hidràulica de la conca del Besòs, a través del domini de l'aigua i de la construcció de molins.

Estudis sobre temes guixolencs



Sant Feliu de Guíxols ; Girona : Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols : Museu Municipal : Diputació de Girona, 1980 (Publicacions del Museu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, 2) 
A la part superior de la portada: Diputació de Girona, Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols.

Recull de sis articles heterogenis sobre la història i el patrimoni cultural i natural de Sant Feliu, escrits per diversos especialistes. Aquests treballs tracten sobre l'arquitecte General Guitart, la premsa històrica guixolenca, les empreses i treballadors del suro a la ciutat, el Sant Feliu de Guíxols del segle XVIII i l'estudi dels cargols i les petxines de la costa gironina.


Conté:
- 248811  Calzada i Oliveras. Josep. Sobre un diploma de Carloman.
- 248812  Esteva i Cruañas. Lluís. Actuació de l'arquitecte Guitart a Sant Feliu de Guíxols.
- 248813  Esteva i Cruañas. Lluís. Inventari de la premsa guixolenca (1878-1979).
- 248814  Hernández i Bagué. Santiago. Empreses i treballadors del suro a Sant Feliu de Guíxols.
- 248815  Julià i Figueras. Benet. Comentaris sobre el Sant Feliu de Guíxols del segle XVIII.
- 248816  Vinyas i Iglésias. Lluís. Contribució a l'estudi dels gasteròpodes prosubranquis (cargols) i bivalves (petxines) de les zones circautoral i batial de la costa gironina.

X Congreso Internacional de Arte de la Alta Edad Media : 13 septiembre 1962 : visita al monasterio de Sant Feliu de Guíxols

Congreso internacional de arte de la alta Edad Media (10è : 1962 : Barcelona )


Sant Feliu de Guíxols : Ayuntamiento, [1962?]
[8] p. : il.; 23 cm

Els Inicis crítics del poblament rural altmedieval a Catalunya : el segle V a la llum de l'arqueologia / Jordi Gibert Rebull
Gibert i Rebull, Jordi


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 35 (2023) , p. 69-108 (Dossier) 
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Medieval. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Es presenta una anàlisi arqueològica de les transformacions que afectaren el món rural en el marc de la crisi de l'estat romà en el segle V i que donaren lloc a l'aparició del poblament altmedieval. Amb aquest fi, es descriuen, es comparen i s'interpreten tres fenòmens arqueològics concrets i els seus contextos materials: el final de les vil·les baix-imperials, les ocupacions en cova i els assentaments en alçada.

Conquesta, duel i revolta : la destitució del comte Berà i la revolta d'Ayshûn (820-827) / Ramon Serra Rial
Serra i Rial, Ramon


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 190 (2022) , p. 589-600 : il.
Notes a peu de pàgina.

El procés judicial contra el comte Berà de l'any 820 fou un episodi clau per la continuïtat dels territoris catalans dins l'òrbita de l'imperi Carolingi i també fou un dels primers duels judicials a cavall i amb llança documentats a l'Europa medieval. La posterior fugida i revolta d'Ayshûn/Aissó dels anys 826-7, en què rebrà el suport de Còrdova, de contingents àrabs i berbers de la frontera i també d'una part de l'aristocràcia goda encapçalada per Guillemó, fill de Berà, l'hem de llegir com la continuació d'aquest conflicte polític. Nosaltres proposem que Ayshûn/Aissó fou un descendent del clan iemenita dels al-Arâbi, senyors de Barcelona i Girona a la segona meitat del segle VIII.

La Revolta d'Aissó (826-827) : causes i resultats probables / Joan C. Vidal
Vidal, Joan C.


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 190 (2022) , p. 601-626 : il.
Notes a peu de pàgina.

Un episodi ben conegut de la història catalana és la revolta antifranca d'Aissó, d'una importància capital pel que fa a la demografia i futur control polític de la Catalunya central. Ara bé, no hi ha prou dades sobre qui va ser el capitost de la revolta (fins al punt que hom ha volgut identificar-lo amb un valí sarraí de Barcelona), així mateix, tampoc es coneixen les causes profundes que van provocar la rebel·lió. En aquest treball s'intentarà determinar qui era Aissó, així com determinar les possible raons que haurien justificat la revolta.

Espais i estructures en els establiments monàstics de l'antiguitat tardana i la primerenca edat mitjana :reptes d'identificació i tipificació / Jordina Sales Carbonell, Marta Sancho i Planas
Sales Carbonell, Jordina


En: Rodis, núm. 6 (2023) , p. 11-36 : il. (Dossier) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Els darrers anys, ha sorgit amb força un debat sobre la identificació arquitectònica i arqueològica dels primers espais monàstics a Catalunya, aquells que les fonts literàries tardoantigues comencen a mencionar a partir del baix Imperi romà (s. iv i v), i a descriure i ubicar topogràficament -encara que sempre de manera indirecta i molt genèrica- a partir d'època visigòtica (s. vi-vii). Certament, saber quins, on i com eren aquests primers monestirs és un dels grans reptes que es planteja l'arqueologia del primer cristianisme a casa nostra.

Unes Muralles medievals molt antigues : Tarragona / Joan Josep Menchon Bes
Menchon i Bes, Joan J.


En: Rodis, núm. 6 (2023) , p. 305-336 : il. (Varia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El perímetre de l'anomenada Força Vella correspon al de la ciutat romana fundacional amb l'afegitó carolingi i, durant l'edat mitjana la defensa urbana s'organitzà a través de tres castells (Gironella, Sobreportes i Cabrera) i diverses torres amb un sector de muralla infeudades a mans de diverses famílies. L'estudi, a partir de dades documentals i arqueològiques, intenta identificar-les i, quan és possible, descriure'n elements i característiques.

Els Llocs de la vall d'Aro, Gissalis i el monestir guixolenc : 881-1199 / Àngel Jiménez
Jiménez Navarro, Àngel


En: Informatiu de l'Arxiu i Museu. Sant Feliu de Guíxols, núm. 27 (març 1997), p. 18-19 : il. (Bibliografia) 
Ressenya de:
. Els Llocs de la vall d'Aro, Gissalis i el monestir guixolenc : 881-1199 / Lluís Esteva i Cruañas, Lluís Pallí i Buxó. Sant Feliu de Guíxols : Amics del Museu Municipal Sant Feliu de Guíxols : Institut d'Estudis del Baix Empordà, 1995

Una Nueva lectura de la inscripción de Tasio del Monasterio de Sant Pere de Rodes del año 995 / Jesús Alturo i Perucho
Alturo i Perucho, Jesús


En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Barcelona, núm. 31 (2013) , p. 111-16 (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Abstract en anglès.

En totes les temptatives de la vida són els nostres propis esforços els que més ens ajuden. Centcelles / Lluís Papiol Molné
Papiol Molné, Lluís


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 39 (2023) , p. 7-40 : il.

Síntesi explicativa sobre el conjunt monumental romà de Centcelles (Constantí), amb especial referència a la sala de la cúpula, la seva decoració de mosaics i la relació d'aquesta construcció amb la política imperial de mitjans del segle IV. Se segueixen els postulats establerts pels arqueòlegs de l'Institut Arqueològic Alemany.

L'Empordà en els temps visigòtics i l'alta edat mitjana / per Esteve Albert i Corp
Albert i Corp, Esteve


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Año X, núm. 110 (marzo 1971), p. 7-8 (Episodis de la història) 

L'Empordà en els temps visigòtics i l'alta edat mitjana / per Esteve Albert i Corp
Albert i Corp, Esteve


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Año X, núm. 109 (febrero 1971), p. 14 (Episodis de la història)